Pebrots Escalivats

Aquest és un bloc en el qual es comentarà l'actualitat del meu voltant, del meu municipi: Corçà, de la meva provincia: Girona, del vostre país: Catalunya.

Stranger Things Returns

Deixa un comentari

De nou, una terrible olor a peix podrit envolta els terrenys de Hawkins (Indiana). Retornen una vegada més els 80, omplint d’emoció als adolescents de l’època del pico i El Vaquilla. Una pàgina històrica en que les pastilles LSD estaven perdent popularitat als Estats Units d’América.

Mentre l’Estat Español començava a mostrar el consum de drogues i la delincüència com un fet normal. Com aficció practicada amb devoció per els més joves del corral, armats fins a les dents amb xeringues, navalles suïsses, pistoletes i cotxes robats. Convertint-se en una mena de massa moldejable usada per construir noves històries. Donant lloc al cinema kinki: relats d’adolescents amb problemes amb la llei. Per exemple: Perros Callejeros o Yo el Vaquilla.

Als USA s’iniciavà un genére cinematogràfic més light, on els joves eren els herois d’una gran aventura irreal. Començant amb  Els Goonies, una gran història escrita per Steven Spielberg i dirigida per Richard Donner. Relat que tenia com eix principal l’amistat coral. Continuant la idea en algunes produccions dels 90 i que ara torna estar d’actualitat amb el fenònem Stranger Things. 

stranger-things2-kBOI--510x349@abc

La segona temporada és una recerca de l’amistat perduda. Un cop Will ha tornat de l’Upside Down, les relacions entre els protagonistes semblen distanciar-se; allunyant-se del factor grup. S’obren els moments de les buddy movies.

El paper de Noah Schnapp (Will) continua igual, no se li treu el suc que se li hauria de treure. Quan li arribarà el moment que pugui ser ell l’heroi?  Quan deixarà de ser el Ramón Sampedro de la ficció?

 

 

 

 

 

Autor: sergi23

Vaig nèixer a Girona (1989) i vaig creixèr entre Corçà i Flaçà. Actualment, estudio Producció Audiovisual, Ràdio i Espectacles. M'agrada el periodisme amb fonts fiables i castigador amb aquells que fan demagògia. No m'agrada el periodisme fals. M'agrada la ràdio i m'agrada defensar a mort la meva terra i el meu país que és l'Empordà i Catalunya. M'agrada passar bones estones mirant cinema i lseries de còmedia. El meu ídol periodistíc és en Jordi Èvole, Ana Pastor i tots aquells que saben donar la " bofetada" a l'entrevistat.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s