Pebrots Escalivats

Aquest és un bloc en el qual es comentarà l'actualitat del meu voltant, del meu municipi: Corçà, de la meva provincia: Girona, del vostre país: Catalunya.


Deixa un comentari

Thor de “jiji i jaja”

Una pel·lícula per veure amb companyia; per desencaixar la boca sense haver de fer passar vergonya aliena. Consell: no la vegis mai sol, la gaudiràs el doble. Si vas amb la parella, la mare, el germà o l’amant no se’t posarà la cara vermella.

Pura còmedia i acció. Només quan apareix Sir Anthony Hopkins fent el paper d’Odín, pare de Thor i de Loki, es crea una pausa que fa pensar. Es converteix en tràgedia. També quan apareix el protagonista de la primera Jurassic Park de Steven Spielberg , Sam Neillrecreant la mort fingida de Loki

thorragnarok-thor-large

Thor: Ragnarok 2017 de Marvel Studios

L’actuació de Taika Waititi com a Körg divertida i entranyable, sense fer-se pesada. No com Jar Jar Binks a l’Amenaça  Fantasma de Star Wars.  Tot i que, jo sóc dels que hem va agradar el film. Fins i tot diría que és el  millor personatge de la segona trilogia de la saga.

Thor: Ragnarok és el sorgiment d’un nou moviment Marvel. La seva gràcia, el seu savo affair estén l’UCM al món de la commedia i a l’espai exterior, a banda de Los Guardianes de la Galaxia.

 

 


Deixa un comentari

Crónica d’un artista anunciat

Senyors i senyores! Benvinguts a l’espectacle de mil colors. Benvinguts a La Bisbal d’Empordà , una ciutat que encara conserva les seves  llambordes, on els cavallers de la taula rodona es mesclen amb els hipsters de L’Alternativa.

Allà, enmig d’un dia calurós, s’alça la Fira del Circ al Carrer 2015. Un esdeveniment que reparteix un Circ du Soleil   en diversos espais embolcallats en màgia, somriures  i amb  aires de suspens. Unes plaçes,  uns carrers on l’infant es deixa anar  buscant la diversió sense sobresalts . L’adult es troba amb el morbo de veure defallir l’artista més arriscat i perfeccionista. L’adult que es troba davant dels acròbates d’Animal Religion, un joc entre màquina i persona, i on el risc està assegurat.

Per sort, no nómes hi ha artistes que es juguen la vida desde certes alçades, i fent moviments quasi impossibles, sinó que també hi  han artesans de l’espectacle que volen assegurar-se una llarga vida.

Com un parell de clowns femenins disfressats de policia situats a prop de carrer Ample , a la Plaça Germans Sitjar, capaçes de treure un somriure treient serietat als cossos de seguretat. Una porra, una pistola, una moto o qualsevol altre element o comportament que serveixi per impartir autoritat era susceptible per fer humor.

Aquells dies tot es va moure amb harmonia, ningú  va quedar ferit. Deixant els amants del gore bastant decebuts i els amants de l’art meravellats per els moviments delicats que s’exhibien.

 

 

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.


Deixa un comentari

El poble de les mascotes.

Els pobles han estat mandats per tirans, han estat mandats per llegendes fantasmagòriques, per epidèmies en l’Edat Mitjana, però mai per mascotes.

Amb això no vull dir, que els carrers estiguin a rebentar de tifes de gos, d’ovella, de canari o de homeless en un estat lamentable, amb l’ampolla de J&B al costat,no! Vull dir, que el dia 1 de juny de 2014 a Corçà es va celebrar el Fimac, (no confondre, amb el Fimag de Torroella de Montgrí), la Fira de Mascotes i Animals de Companyia.Un recull de gossos petaners, gossos de Pedrables, petits cavalls per plaer de les criatures humanes o cadells d’anunci.

En definitiva, una petita metròpoli  dominada per mamífers de quatre potes que omplien els carrers de colors terrossos, negres, i colors que el mediterrani es pot permetre. També hi havia mamífers de dues rodes, al costat de femenina companyia prenent el seus milkshake de llet pura, i que es quedaven embadalits davant la fauna que els envoltava. Hi havia de tot, gossos exhibicionistes, com si fossin protagonistes d’una sèrie policíaca, ocells…bé un au rapinyaire que intentava emular un gag de Charlot, o del pallaso de torn d’un circ.

Un ambient que regnava dins els estrets carrers empedrats, de la zona antiga de Corçà. Tant antiga com els oficis que acompanyaven tan alegre i esperpèntica vetllada, oficis que han acompanyat sempre la prostitució i el món de sexe en general: el carnisser amb les seves botifarres, fuets, cansalada, o el flequer amb les seves baguettes, pans de pagès, coques, ensaïmades i altres creacions fetes a mà.

Oficis que ens poden portar a l’escena mítica de la pel·lícula Ghost, quan Demi Moore i Patrick Swyaze es posen a fer un gerro amb un torn. Un objecte que es crea a partir de l’acció, de moldejar el fang. Però perquè no provar aquesta situació, tant fàntàsticament  porca, fent un pa de pagès, per exemple o fent una carn picada amb la picadora manual. Qui no ho ha pensat de provar-ho alguna vegada?

Bé, i dit això, anem concluint aquesta visita tant salvatge.

Si veieu mai en Bob Esponja, que us diu: Si mengeu una pinya, anireu sota el mar. Tranquils són els fills dels Manel, fent una broma de molt mal gust, sinó és això,és que us han fotut un fuet pel cul.

 

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.


Deixa un comentari

Les mosques es converteixen en Zombie. Castanyada i Halloween només per a catalans.

Les mosques es converteixen en Zombie.

Es diu, popularment,  que Sant Narcís espanta les mosques quan el calendari es mou fins al 29 d’octubre. Però gràcies a l’incursió de la tradicció  celta de Halloween i del emergent festival de cinema de terror i fantàstic Acocollona’t de Girona,  el 31 d’octubre és el dia clau en el qual les ànimes de les  mosques penetren en els taüts dels cossos putrefactes dels gironins, per dóna’ls-hi vida durant uns instants per recórrer els estrets i empedrats carrers del Barri Vell.

Estem parlant del 1era zombie walk que s’organitza en terres gironines, seguint els passos de l’exitossa i multitudinària del festival de cinema de Sitges. La zombie walk de Girona acaba de crear un punt d’inflexió en el Halloween des de que  es va començar a  celebrar  en comarques gironines i és que no altera la convivència amb la Castanyada, perquè en aquest acte com és la  zombie walk només s’utilitza un sol tipus de personatge, sense haver-hi cap rastre de la simbologia tradicció anglosaxona.

Alguns dels peculiars “morts vivents”, el 31 d’octubre del 2012

Castanyada i Halloween només per a catalans.

La Castanyada sempre ha estat una terme materialment palpable a l’abast de tothom,però a mesura que han passat els anys  m’he donat compte que és un terme pensat exclussivament per la societat catalana. La Castanyada és més que una festa, és un putada una darrere l’altre, és un despristigi constant, des del franquisme fins al  “aznarisme“, des de ” l’Intereconomisme” . Hem de conservar la Castanyada, com a tradicció de menjar castanyes, panallets i moscatell. No com un sinòmim de manipulació cap al poble català, d’una flagel·lació constant.

No en teniu prou de celebrar Halloween, que no accepteu res del que propossem aquí a Catalunya. Aquí ja tenim les dones que ens donen carbasses que sobra ens els hagueu de fotre vosaltres. Celebrem Sant Jordi, seiem a taula i fotem-nos un bon pa amb tomàquet, a veure si us catalanitzem d’una vegada i enteneu d’un putu cop el que volem.


Deixa un comentari

Festa Major de Corçà 2012. Nits per matar amb escopeta.

Som a la tardor, però els dies encara es troben dins un estiu que desapareix a passos de llimac. La gent que treballa  encara es troba envoltada dins un sindrome post-vacacional , la gent que es troba a l’atur en una sindrome  de “paràlisi temporal”  ( tots els dies són caps de setmana).

Aquest és un ambient que estimula a caure  fàcilment en la festa i la beguda per sortir de la rutina, perquè nosaltres els europeus estem envoltats de la cultura del beure i de  tenir el costum de fer grans festes  regnades pel déu Bacus . En definitiva, som persones de tenir la llengua més seca que una model i a la mínima que sentim una gran escalfor i una immensa mandra  ja volem omplir les nostres goles de litres de plata violeta i d’or amb petites càmeras d’aire, que no és el cas d’Alemanya.

Alemanya és el gran imperi de la cervesa i la primera pòtencia europea, per aquest motiu ha conquerit gran part dels nostres establiments amb el seu  famòs producte i ha conseguit tenir el control de quasi tot el que passa a Europa.  Les seves tradiccions no han  estat l’excepció, sobretot l’Oktorberfest. Una tradicció que es celebra, durant una setmana d’octubre i que consisteix en beure litres i litres de cervesa i a consumir quasi tonelades de frankfurts del tamany més gran possible. Són dies i nits de sexe sense frens, l’únic inconvenient és que no et pots pendre la cigarreta de després, perquè ja no tens aire ni per respirar.

Doncs bé,  Corçà ( Baix Empordà) va  celebrar divendres 5 d’octubre l’Oktoberfest , malauradament amb poc èxit, amb cerveses artesanes de Girona: Cap d’Ona, Moska i Atlètica .  Cerveses de gran cilindrada fabricades per deixar danys col·laterals com és la panxeta birrera i per viure el moment, el moment de fer poble, perquè van ser els únics assistents de la Festa de la Cervesa.  Va ser un moment rotllo “bar del poble”.

A banda dels actes menys espectaculars de la festa que reuneixen avis i àvies,  MILF (  Mares Que Hem Follaria, en anglès) , mares en general, pares i a tots aquells que han de suportar  moments intensos i crispats provocats per coses de l’edat o per la situació cívil de la persona ,com discussions inútils o criatures que no paren de moure’s i fer malifetes.

Al dia següent de la festa fail , es va celebrar una nit jove amb tons delirants acompanyada per una música remember o revolver o per trallar directament. Però gràcies a aquesta va evitar que el poble es convertís en un ideal de film de terror, ja que també els que la feien sonar vestien amb uns colors com sortits d’un film de Tim Burton i a més estava ple de cervells frescos i  sucosos per un zombie. Tan frescos que alguns no el sabien ni fer servir creant un ambient sagnant amb ambulàncies pels voltants.

És un video fet amb efectes especials ,en cap moment s’ha matat a un ésser humà.


Deixa un comentari

La nit trontolla per L’Empordà a Celrà.

La nit es troba entre gèlida i calorosa.  Tot silenci a la carretera amb només el so d’un mp3  ressaltant  entre  les ones sonores de la tranquil·litat i el xiuxiueix de motor vell del meu cotxe, dient-me:- Escolta, Sergi! Desprès de tant de temps hem sembla que ja he descobert,la meva tèndencia sexual. Perquè es normal que estigui, perdent oli? Desprès vaig pensar,  ” que s’empatolla ara aquest”,  així que vaig seguir el meu camí cap Ítaca sense fer gaire cas als comentaris d’aquella màquina metàl·lica que ja repepiejava.

El meu viatge damunt del cotxe  hem transporta al nirvana, òbviament, sense en cap moment  treure la vista del vidre del davant i  de deixar tenir els peus a terra. Un viatge envoltat per un Empordà que plora per unes ferides que potser seran eternes si no ens unim en la lluita per curar-les. Per això, un cop arribat al meu destí d’aquesta nit no paro de treballar, juntament amb persones de l’amable població de Celrà, per aconseguir recollir somriures de les persones que van patir els incendis d’aquest estiu a l’Empordà,  organitzant un petit concert amb els grups musicals desconeguts: els electrònics Dark Dreams Project, els percussionistes Taxeks Celrà i els dj’s de la companyia Discomòbil En Privat.

L’acte esperat es realitza al Pavellò de les Piscines Velles de Celrà, que de moment sembla que no promet, però les entrades venudes anticipadament encara ens donen esperançes d’un gran èxit. De moment, jo hem col·loco a la meva posició com tothom esperant per iniciar aquest esdeveniment tan il·lusionant només per tornar a veure els gestos alegres que tenen de bon de matí els alt empordanesos,  sabent que tenen un tros per treballar, una terra que cultivar, un ramat que pasturar i en definitiva una flora i fauna per estimar.

Res comença puntual, però pels voltants de la mitjanit comença a arribar gent, gent que comença a omplir la barra del bar i a fer la primera consumició de la nit. Primer comencen a entrar els que passen dels trenta  i més tard els que no arriben ni als vint acompanyats per les primeres cançons de la nit, cançons que recorden a una sessió del Sònar de Barcelona i que atrauen les hormones  dels adolescents com la mel atrau a les abelles o la tifa a les mosques.  La sala s’omple  d’invidius per beure els fruits deliciosos de la química comestible i la caixa com la cartera d’un polític.

La nit segueix i les hormones cada cop són més díficils de collar, però quan els Taxeks fan sonar els seus timbals, tambors i tota percussió celestial, tothom es calma com si es tractès de César Millán (EL ENCANTADOR DE PERROS). La felicitat brolla per tot arreu, però quan la felicitat és màxima es comença a tancar paradeta, es tanca el bar i la música Discomòbil En Privat comença a aturar-se.

Stop! Tothom flueix del Pavellò i la nit s’acaba amb la satisfacció d’una bona feina i una bona festa.

 

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.


1 comentari

Correllengua: La Bisbal es remulla de cultura catalana.

1993, 1995 i 1996 són clau en l’ inici d’ un projecte per reivindicar una cultura que quedar oculta  sota el mantell del franquisme. Un projecte anomenat “Correllengua”  que serviría per fomentar i mostrar la cultura catalana amb tot el seu esplendendor i per sentir-se més orgullós d’allà on hem nascut,  organitzant diversos actes com: cercaviles, concerts folclòrics, debats, lectures, etc… .Tot això gràcies a l’empenta  d’organitzacions com la Coordinadora d’Associacions per Llengua  i  l‘Acció Cultural del País Valencià i els pobles disposats a acollir-ho (Exemple: Mallorca)

A partir llavors,  s’ha estés amb força arreu dels Països Catalans, una força capaç de bolcar tot un poble sencer per ajudar en un dels actes principals per la promoció d’una llengua amb poder, la qual es poder va notar entre divendres i dissabte  a la capital del Baix Empordà: La Bisbal d’Empordà.

Divendres va començar amb una activitat de reflexió: una xerrada. Però els actes estrella van ser el concert deL grup de pop-folk manresà Caliu i la projecció en català de l’entrenyable film familiar UP de la Pixar.

Dissabte va ser el la jornada més activa i en la que van participar totes les associacions que van poder fer possible aquesta gran festa de la cultura catalana. Al matí la XARXA i el Voluntariat per la Llengua va dur a terme la lectura de  4 contes infantils d’arreu del món i 3 contes per adults per commerar el 100 aniversari del naixement de l’escriptor Pere Calders, al vestíbul del cinema Mundial. Altres activitats van ser : bitlles catalanes, tamborinada, dinar popular, xocolata en melidros, cercavila, entre d’altres.

Finalment i per donar per acabat el “Correllengua, es va posar en marxa un concert Duracell” per no parar de ballar.  Aquest concert s’inicià amb un mix de cançons de la terra amb els dj’s locals PDs Txus i Ivanote, que malauradament no van deixar la plaça del Castell plena ni de bon tros, però que de mica en mica  es va anar omplint a mesura que anaven  pujant timídiament a l’escenari d’uns energètics La Carrau.

El grup manresà de folk va rebre a un públic semi-eufòric per sentir les músiques d’arrel com sardanes, jotes, ball de bastons, entre d’altres,  que tot seguit interpretaren per fer moure les intervencions dels Geganters de la Bisbal i els Geganters de Corçà amb els seus gegants i cap-grossos , els Bastoners de Casal Estel Roig, Els Dracs de la Bisbal , Els Voltors i Els Dansaires de la Bisbal. Les intervecions  s’intercalaven entre l’escenari i la plaça.

L’espectacle es va acabar, però la lluita per conservar les nostres arrels sempre ha de continuar.